Infermeria a l'Atenció Primària i la gestió de la demanda.

Uns quants dies més tard torno a escriure en aquest blog. Els que llegiu això us hauríeu de sentir una mica frares, darrera un confessionari, escoltant els meus pensaments "impurs". Així que d'aquí no pot sortir res, m'adhereixo al secret de confessió. I si us plau perdoneu-me, de debò que jo faré contrició.

I de què em purgaré avui? De com veig la infermeria a atenció primària. Tema candent, em penso, i alhora pantanós. Però què seria de mi si no em fiqués en aquests camps d'albergínies (disculpeu aquest espanyolisme).

A les 20:00, tancarem els CAP a les 20:00!!!

Avui una companya de residència de família ens ha dit que la treballadora sindicalista del seu centre ha comentat que aviat hi haurà noves oposicions amb unes 480 places. A més, sembla ser que aviat, els centres d'atenció primària, els nostres CAP, tancaran a les 20:00. Uauuuu!!! Una notícia fabulosa. De veritat?

Bé, els que em coneixeu sabeu que jo sóc un "pèl" pessimista i veig sempre les coses més fosques que potser la resta dels mundans. Només llegir la "Buena Nueva" jo m'he posat les mans al cap. Per a mi, no és una bona notícia. Deixeu-me matissar. No és una bona notícia per els professionals que sobretot treballem per la tarda en aquesta invenció que va ser l'horari lliscant.

Segona reflexió sobre medicina i sanitat.

Doncs sí, ja estic un altre cop per aquí escrivint sobre medicina i sanitat, sanitat i medicina (a la primera reflexió la sanitat anava davant). Tot i que aquest cop parlaré sobretot de medicina, així que l'ordre dels factors aquí sí que sembla alterar el producte.

Crec recordar que parlava sobre si a casa nostra som prou eficients a l'hora de distribuir recursos en temes sanitaris. Si abans de centrar-se en les accions menys eficients s'han cobert les que fan servir millor els pressupostos per al mateix objectiu que no és un altre que millorar la salut i l'esperança de vida de la nostra població.

Primera reflexió sobre sanitat i medicina

Avui parlaré de sanitat i de medicina, dos conceptes que sovint es fan servir per igual quan no volen dir, ni de bon tros, el mateix, tot i que estan relacionades.

Si ens anem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana,  sanitat vol dir, "Salut". Vol dir, "Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública". En canvi medicina, és definida com "Ciència i art que comprèn l'estudi de l'home sa i de l'home malalt i el coneixement dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties i també la tècnica d'aplicar-los".

Així doncs els dos semblen que volen preservar la salut. El primer de la població, el segon de l'individu. Volen preservar-la des de punts de vista diferents, fent servir eines diferents. La sanitat podríem dir que estaria vinculada més als governs, als estats, a les institucions, a les polítiques, a l'educació, a la planificació, fins i tot a la prevenció d'emmalaltir. La medicina s'associaria més a diagnosticar les malalties, intentar restablir la salut un cop ja s'ha emmalaltit, a tractar.

Para los valientes?

No hi ha com que un jugador de futbol, potser el millor del món, faci un gest davant una càmera, per recaptar ja més de 4 milions d'euros per a la construcció d'un hospital per vèncer el càncer infantil (#paralosvalientes). I no hi ha com aquest anunci per fer-me reflexionar. Per començar un nou blog.

Un amic meu, fa cosa de dos dies em va dir que no em veu fora de crear polèmica. Cada dia haig de crear-ne una mica per poder viure. Quelcom com l'aire que respiro. Potser per aquest motiu he escollit aquest moviment, aquesta campanya, per obrir aquest blog.