Infermeria a l'Atenció Primària i la gestió de la demanda.

Uns quants dies més tard torno a escriure en aquest blog. Els que llegiu això us hauríeu de sentir una mica frares, darrera un confessionari, escoltant els meus pensaments "impurs". Així que d'aquí no pot sortir res, m'adhereixo al secret de confessió. I si us plau perdoneu-me, de debò que jo faré contrició.

I de què em purgaré avui? De com veig la infermeria a atenció primària. Tema candent, em penso, i alhora pantanós. Però què seria de mi si no em fiqués en aquests camps d'albergínies (disculpeu aquest espanyolisme).

A les 20:00, tancarem els CAP a les 20:00!!!

Avui una companya de residència de família ens ha dit que la treballadora sindicalista del seu centre ha comentat que aviat hi haurà noves oposicions amb unes 480 places. A més, sembla ser que aviat, els centres d'atenció primària, els nostres CAP, tancaran a les 20:00. Uauuuu!!! Una notícia fabulosa. De veritat?

Bé, els que em coneixeu sabeu que jo sóc un "pèl" pessimista i veig sempre les coses més fosques que potser la resta dels mundans. Només llegir la "Buena Nueva" jo m'he posat les mans al cap. Per a mi, no és una bona notícia. Deixeu-me matissar. No és una bona notícia per els professionals que sobretot treballem per la tarda en aquesta invenció que va ser l'horari lliscant.