diumenge, 9 d’abril del 2017

Para los valientes?

No hi ha com que un jugador de futbol, potser el millor del món, faci un gest davant una càmera, per recaptar ja més de 4 milions d'euros per a la construcció d'un hospital per vèncer el càncer infantil (#paralosvalientes). I no hi ha com aquest anunci per fer-me reflexionar. Per començar un nou blog.

Un amic meu, fa cosa de dos dies em va dir que no em veu fora de crear polèmica. Cada dia haig de crear-ne una mica per poder viure. Quelcom com l'aire que respiro. Potser per aquest motiu he escollit aquest moviment, aquesta campanya, per obrir aquest blog.



Abans de res, cal dir que la campanya publicitària em sembla fabulosa. Per davant vagi que tant de bo ningú emmalaltís, tant de bo naixéssim, visquéssim i moríssim sense tenir dolències. Però sabent que mai serà així, no em sembla més que això. Una campanya per a recaptar diners.

No em direu que no és sorprenent que un centre, que sembla públic (no l'és), faci una campanya publicitària recolzada per "la Fundación Leo Messi, la Fundació FC Barcelona y la escuela de negocios IESE". Diners privats procedents de donacions per aixecar un centre hospitalari, segons diuen "un hospital para vencer al cáncer infantil hecho entre todos y para todos, (...). Un hospital sin ánimo de lucro". A mes serà un centre "accesible para todos, para niños de cualquier país del mundo". No em direu que no està ben pensada tota la campanya. Maca, maca.

Aquells que em coneixeu potser m'heu sentit parar dels parcs i jardins. Són un clar exemple del que és un "pan para hoy y hambre para mañana". Espais verds, de fàcil construcció i relativament barats, que la despesa principal no està en fer-los, sinó en mantenir-los. Espais verds que donen bona imatge al polític de torn d'avui, però que que afegeixen un forat a la bossa dels ciutadans del demà.

Malauradament és el que penso que s'està buscant amb aquesta campanya. Fer i/o modernitzar un hospital de forma privada (la part barata) perquè després, entre tots, acabem mantenint-lo, sense previsió ni tenir en compte la situació pública actual. A veure, que si necessitem un hospital com aquest, endavant. Construïm-lo entre tots també. No depenguem de fundacions, escoles de negocis i donacions privades.

Però, cal un hospital com aquest? Perdó, cal un hospital com aquest a Catalunya? En la meva opinió, no. I no ho penso perquè no vull que els nens es curin o no emmalalteixin, si us plau. Tenim una xarxa sanitàra pública suficient per tractar els nens. Dotem de recursos el que tenim. Perquè els diners que ens costarà s'han de treure d'altres coses. Cada euro que vagi aquí no servirà per contractar un nou metge de família a un centre malmès per la crisi, no donarà de menjar a la iaia que viu sola i té una pensió de 400€ perquè va treballar tota la seva vida a casa seva, no servirà per disminuir les llistes d'espera, o no servirà per educar la població sobre temes sanitaris. Cada euro que vagi a aquest hospital caldrà que sigui tret del pressupost d'un altre lloc. I no, no sortirà de la despesa de defensa.

Em sap greu ser així de realista. Ja n'hi ha prou de frases buides. Aquest centre no vencerà el càncer infantil. L'aportació a la cura sobre el càncer infantil serà petita en comparació al cost, tenint en compte de que ja disposem de centres i professionals que s'hi dediquen en l'actualitat. El cost per a la sanitat pública, pot ser molt alt.

I si aquest centre no es manté amb diners públics, es mantindrà amb diners privats. I si són privats, amb o sense ànim de lucre, no només no vencerà el càncer infantil, sinó que l'hospital tampoc serà fet per a tots, ni serà accessible a tots els nens de tot el món.

Jo no em pintaré la cara, ni em faré un selfie perquè hi hagi gent que hi contribueixi a la campanya. Jo no vull un hospital com aquest. No vull més fum, Vull una sanitat pública i no vull privatitzar-la més.Vull que els diners que ens costarà es destinin per a altres coses, entre d'altres perquè els nens amb càncer siguin tractats de la millor forma en els centres ja existents. Només els hem de dotar com cal, i no els dotarem creant una nova fuita.

Jo, jo #asínoquieroservaliente.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord.
    Semblen desinteresats i la finalitat malauradament no és altruista.
    Medicina pública i per tant equitativa per tots!
    Només 2 observacions
    1. Messi ha estat ja i continua sent el millor jugador de tots els temps
    2. Probablement ell no es dongui compte de la dimensió real de la temàtica que abordes. Sens dubte: molt mes justa i equitativa que no pas les falses caritats!
    Gràcies per la iniciativa!

    ResponElimina