Primera reflexió sobre sanitat i medicina

Avui parlaré de sanitat i de medicina, dos conceptes que sovint es fan servir per igual quan no volen dir, ni de bon tros, el mateix, tot i que estan relacionades.

Si ens anem al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana,  sanitat vol dir, "Salut". Vol dir, "Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública". En canvi medicina, és definida com "Ciència i art que comprèn l'estudi de l'home sa i de l'home malalt i el coneixement dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties i també la tècnica d'aplicar-los".

Així doncs els dos semblen que volen preservar la salut. El primer de la població, el segon de l'individu. Volen preservar-la des de punts de vista diferents, fent servir eines diferents. La sanitat podríem dir que estaria vinculada més als governs, als estats, a les institucions, a les polítiques, a l'educació, a la planificació, fins i tot a la prevenció d'emmalaltir. La medicina s'associaria més a diagnosticar les malalties, intentar restablir la salut un cop ja s'ha emmalaltit, a tractar.


El binomi salut-malaltia és un procés continu com ho són la majoria de processos que succeeixen a la vida. La sanitat i la medicina pretenen que estiguem més a prop de la salut que no pas de la malaltia, són instruments que ajuden a estar sans. Sanitat i medicina intervenen en moments diferents en el procés d'estar sà a estar malalt.

Per exemple, si ens avenim a la definició de sanitat, són moltes les accions que poden fer els governs per intentar mantenir-nos sans. L'educació (alimentació, esport...), higiene (tractament de residus, aigua potable), les mesures preventives poblacionals (fluoració d'aigües, iodació de sal de cuina, vacunacions, campanyes de l'ús de preservatius), construcció de centres sanitaris, partides pressupostàries per dotar de més professionals de la salut... Infinitat d'accions. La medicina es centra més, que no plenament, en el diagnòstic de la malaltia i en el seu tractament, és a dir, en l'assistència sanitària. Gairebé podríem dir que que la medicina és una part de la sanitat, o com a mínim, la medicina depèn molt i molt, de les accions sanitàries.

Marc Lalonde va ser ministre de sanitat canadenc a la dècada dels 70 del segle XX. A nivell mundial sobretot és conegut per un informe que es va publicar durant el temps que va ser ministre, i que és conegut com l'Informe Lalonde (aquí un explicació ben bona). En aquesta publicació es reforça i s'explica molt bé com la salut de les persones no depèn només de factors biològics o infecciosos, sinó que per contra sobretot depèn de factors socioeconòmics (tractament d'aigua, vivenda, educació, feina, suport social, alimentació...). Es parla dels determinants de salut (biologia humana, factors ambientals, estils de vida, assistència sanitària) i com aquests es pensa que afecten a la salut i a l'esperança de vida en el món occidental.

El resum d'una part de les conclusions serien que quan més ens centrem en tenir cura de la població, més barat ens resulta millorar la salut de les persones, i així la seva esperança de vida (més eficient). Quant més ens centrem en l'individu, més car (menys eficient). Així, els governs per millorar la salut, destinarien menys d'un 10% del pressupost sanitari per a polítiques ambientals quan aquestes podrien suposar més d'un 30% de la millora en esperança de vida, mentre a l'altra banda, gastarien més del 75% en assistència sanitària, quan només suposaria un 10-15% d'aquesta millora. Més eficient és la sanitat vista com actuacions a nivell poblacional, i força menys eficient la medicina, centrada a l'individu.

Òbviament aquestes relacions no són lineals. Per exemple, a nivell sanitari, disposar d'un bon sistema d'aigua corrent i potable per a tota la població, és molt més eficient a nivell de salut poblacional (i així d'increment d'esperança de vida) que facilitar que tothom tingui accès a fruites i verdures cada dia. O si mirem des d'un punt de vista individual, més de medicina, l'ús d'antibiòtics per a les pneumònies és molt més eficient per augmentar l'esperança de vida, que les noves teràpies antivirals en el tractament de les hepatitis C cròniques.

A veure, abans que algú es posi les mans al cap. No estic dient ni de bon tros que no s'inverteixi en medicina. De què treballaria, sóc metge de família? (ai, m'heu enganxat, també sóc salubrista...). No dic que no s'inverteixi en medicina, però penso que la despesa pressupostària en sanitat hauria de ser més eficient. S'hauria d'anar cobrint aquelles accions més eficients que fan que millori la salut del conjunt de la població abans de cobrir les menys eficients, les més individuals. Sent extremista. Abans hem de tenir una bona recollida i tractament de residus, que fer intervencions de trasplantament de cara. L'assignació de pressupostos s'hauria de fer per el sistema de vessament de continents. A mesura que es van omplint els dipòsits de les accions més eficients i sobra pressupost, es van fent noves polítiques. D'aquesta manera, un cop s'ha cobert les necessitats més bàsiques per a la salut, es van cobrint d'altres menys eficients i menys bàsiques.

Em dona la sensació que això és força lògic, no? Doncs el món no funciona així. Els països en desenvolupament volen assemblar-se als més desenvolupats, només faltaria. Però segons la meva opinió, a nivell sanitari, equivoquen els passos a seguir. No inverteixen en salut pública, prefereixen apuntar a la medicina, sent aquesta molt més cara i molt menys eficaç. Es malmet l'assignació de recursos.

Des d'un punt de vista egoista, jo que visc en un país que s'autoanomena desenvolupat, em podria afectar poc o res en com distribueixen les partides pressupostàries sanitàries els països que es volen assemblar a nosaltres. Des d'un punt de vista egoista, voldria que el meu país sigués més eficient perquè es pugui viure més i millor. I aleshores em pregunto. Aquí, a Espanya, a Catalunya, tant se val, l'assignació pressupostària es distribueix a les actuacions més eficients en temes de salut? Cobrim abans les necessitats de la població que les necessitats individuals? Som eficients a l'hora de distribuir els recursos per a millorar la salut de la població? Si et sembla, en parlarem un altre dia.