Infermeria a l'Atenció Primària i la gestió de la demanda.

Uns quants dies més tard torno a escriure en aquest blog. Els que llegiu això us hauríeu de sentir una mica frares, darrera un confessionari, escoltant els meus pensaments "impurs". Així que d'aquí no pot sortir res, m'adhereixo al secret de confessió. I si us plau perdoneu-me, de debò que jo faré contrició.

I de què em purgaré avui? De com veig la infermeria a atenció primària. Tema candent, em penso, i alhora pantanós. Però què seria de mi si no em fiqués en aquests camps d'albergínies (disculpeu aquest espanyolisme).


Tota la meva dèria per escriure va començar quan ahir una companya del CAP ens va enviar mitjançant un grup de WhatsApp un vídeo sobre gestió de la demanda per part d'infermeria. Aquest és el vídeo. És un debat que porta anys en el punt de mira, així que em sembla prou interessant.

Tal i com jo l'entenc, la gestió de la demanda és la atenció per part d'infermeria de determinades demandes agudes que fan els usuaris dels centres d'atenció primària. Demandes agudes, que per facilitar la participació d'infermeria estan molt protocolitzades, intentant que el personal se senti prou còmode en un procés que a priori sembla mèdic, i així el puguin resoldre de la millor manera possible. Us parlo d'infeccions urinàries, mal d'esquena, mal de cap... vamos, el dia a dia de l'atenció aguda de primària. Mitjançant algoritmes, es decideix si cal que visitin al personal de medicina, o poden donar consells i/o tractament a les persones que pateixen aquests mals i enviar-los a casa tranquil·lament (no entraré en el "Decret").

Així de primeres no sembla que la idea pugui provocar massa rebuig, no? Personal sanitari, que semblaria tenir el cul pelat de veure aquestes dolences donarà consells i/o tractament sobre la millor manera de manegar-les. On s'ha de signar?

Però les reaccions són molt diverses. Des de gent que veu la idea com una sortida ben vàlida al col·lapsa de l'atenció "urgent" de l'atenció primària, fins a aquells que només ho veuen com una imposició més de la direcció per tal de què les coses les faci l'estament que cobra menys i sense donar-los recolzament si hi ha negligències o errors. També n'hi ha que veuen el tema com un intrusisme del personal d'infermeria a la feina del col·lectiu mèdic, mentre que hi ha professionals d'infermeria que  defenen que "això no ens toca". I jo, què en penso?

El primer que em ve al cap és el tema de quines tasques fa o hauria de fer infermeria. Com podeu suposar es tracta d'un tema perillós, fangós, on em puc enfonsar definitivament. Però si vull parlar d'infermeria penso que m'haig de mullar i potser aconseguir així treure'm el fang, o qui sap, si fer encara més inestable el sòl sota els meus peus. No entraré en infermeria pediàtrica d'atenció primària, perquè és un món apart i a més no el conec el suficient.

Allà a Ripollet on treballo, les tasques d'infermeria serien (quin perill): realitzar activitats preventives (consells de dieta, consells d'exercici, controls preventiu primaris abans de desenvolupar una malaltia...), seguiment de la patologia crònica (controls de DM, HTA, Obesitat, Insuficiència Cardíaca...)  i acompanyament del pacient crònic, realització de tècniques diagnòstiques i de seguiment ("Sintrom", ECG, espirometries, ITB, òbviament extraccions), participar en processos aguts (mini cribratge de processos aguts no massa resolutius, participar, sovint de forma fonamental, en emergències...) i en activitats comunitàries. I d'altres coses que segur que em deixo, ho sento.

La cartera de serveis, doncs, no està gens malament. Malauradament no tothom fa tot això i la participació és diversa. Cal dir que no cal que tothom sàpiga fer de tot (com per exemples espirometries), però aquelles activitats que tenen prou volum sí que haurien de ser dominades per tot el personal d'infermeria. Així doncs. És necessari que infermeria faci gestió de la demanda?

El rati infermeria:medicina a Ripollet deu estar al voltant de 1:1,05. És a dir, hi ha més professionals de medicina que d'infermeria. Craso error, segons el meu punt de vista. El rati correcte el desconec, però hauria d'haver més infermeria que medicina i aquests són els meus motius:

• Atenció Primària es basa en la prevenció, el control i el seguiment. En acompanyar a la persona, en donar consells. Es basa també en l'atenció comunitària. Si voleu continuo, però no estic definint pas un professional de la medicina, sinó un d'infermeria.
• L'atenció primària també es tractar. Però s'ha passat del "em vull guarir" a "vull veure la meva metgessa". Del "vull sentir-me millor malgrat em donin una pastilla" al "vull que em donin una pastilla per sentir-me millor" i és clar, ara estic definit més la medicina.
• Estem passant de tractar persones a tractar patologies, a seguir en protocols i circuits perquè això és més eficient. Segur? ¿Cal sempre saber què té una persona o podem tractar sense saber-ho 100%, o millor, no fer res? Atenció primària és incertesa, és esperar a que el cos guareixi sol i si no, ja tornarà. I això també ho pot fer infermeria, perquè també té sentit comú. Perquè un percentatge de dolences no menyspreable (segur que més del 90% i em quedo curt) es curen soletes, hi hagi una metgessa o no, un infermer o un administratiu.
• Finalment, cal parlar de gestió. En gestió, si dos persones poden fer bé una tasca, és més rentable que la faci la menys formada, la que surti més barata. Així si cal contractar més persones, es contractaran les que siguin menys costoses.

Els especialistes mèdics d'atenció primària ens estem queixant sempre de què els especialistes hospitalaris haurien de ser molt més consultors que no executors. Ser propers i resoldre els nostres dubtes i aplicar allò que ens resolen sobre la persona que pateix la malaltia. És a dir, que la porta d'entrada al sistema fos el professional mèdic d'atenció primària pràcticament per a tot i la resta al nostre servei, perquè nosaltres estem més a prop dels pacients, estem a la població.

Però, perquè ha de ser el professional mèdic. Per què no pot ser el professional d'infermeria la porta d'entrada. Perquè la primera visita d'una persona que ve a l'atenció primària l'ha de fer medicina o medicina i infermeria. ¿Què passaria si només visités inicialment infermeria i decidís si cal o no veure el professional mèdic ("gestió de la demanda a lo bestia")? Que nosaltres fóssim els consultors d'infermeria? Ja sé que és massa agosarat afirmar això i que hi haurà molts vampirs que se'm llençarien al coll, i podríem dir que és impossible, però realment la gent necessita veure sempre el metge, o pràcticament sempre?

Jo penso que el model en general d'atenció primària ha de canviar. Que #enfortirprimaria o la #rebelioprimaria s'ha d'acompanyar amb un canvi de model i quest model ha de tenir al menys coprotagonistes. Segons el meu punt de vista infermeria hauria de tenir més pes que els professionals mèdics. Haurien de ser, doncs, més, i caldria que haguessin de prendre més decisions i participar més i més, i la primària aniria millor. Això s'hauria d'acompanyar en un millor reconeixement de les seves tasques, millorar les seves condicions. Em fa gràcia quan es parla als mitjans de comunicació dels contractes dels metges d'atenció primària novells. I els contractes d'infermeria? Però no oblidem, que alhora cal que infermeria també es comprometi amb la primària. Que d'inèrcia i comoditat mal entesa també és plena la vinya del Senyor.

Ja n'hi ha prou de maltractar la infermeria, i sobretot de maltractar la infermeria d'atenció primària. Per a ser un bon professional d'infermeria d'atenció primària no tothom val i cal especialitzar-se. Ja n'hi ha prou que sigui considerada la "Maria", que sigui desprestigiada, i que, fins i tot, hi hagi gent que pugui considerar la primària com el cementiri d'elefants d'aquells que ja estan cansats de treballar a l'hospital. No tothom val per ser infermera d'atenció primària. Cal que infermeria a l'atenció primària s'enforteixi i que aprofitant els canvis que sembla que s'estan apropant, tregui el cap i comenci a agafar molt més protagonisme.

Així doncs, pot infermeria fer gestió de la demanda? Em penso que el meu punt de vista és clar, no?