Segona reflexió sobre medicina i sanitat.

Doncs sí, ja estic un altre cop per aquí escrivint sobre medicina i sanitat, sanitat i medicina (a la primera reflexió la sanitat anava davant). Tot i que aquest cop parlaré sobretot de medicina, així que l'ordre dels factors aquí sí que sembla alterar el producte.

Crec recordar que parlava sobre si a casa nostra som prou eficients a l'hora de distribuir recursos en temes sanitaris. Si abans de centrar-se en les accions menys eficients s'han cobert les que fan servir millor els pressupostos per al mateix objectiu que no és un altre que millorar la salut i l'esperança de vida de la nostra població.


Abans de parlar de casa nostra, comparem-nos un xic amb el món que ens envolta. El món desenvolupat. El món a on pertanyem, no? Alemanya, França, Anglaterra, Canadà, EUA, en general, a la OCDE. Malgrat ser estadístiques un xic antiquades (fins 2013), veurem que hi ha força diferències en quant a despesa pública en sanitat (PDF, OCDE, pàgina CatSalut). Centrem-nos en l'any 2010, tot just abans de les grans retallades. Catalunya assigna un 6,1% del PIB en despesa publica en sanitat. França, 8,7%, Regne Unit, 7,8%, Alemanya 8,6%, EUA la gran privatitzadora, un 8,1%... i Espanya (i suposo que incloent les dades de Catalunya que tiren cap abaix) un 6,9%. Insisteixo, Catalunya un 6,1% del seu PIB!!! Són dades relatives. Com el nostre PIB és inferior o molt inferior als països esmentats, encara aportem menys diners públics a sanitat per càpita. També fixem-nos en Grècia i Portugal, tot i haver sigut "els" rescatats. 6,2 i 7,2%, respectivament. Només es pot arribar a una conclusió sabent que la sanitat catalana és de les millors del món i Catalunya és a la cua de les assignacions públiques: la resta de països malmeten els recursos públics.

Vaig més enllà. Apareix un problema, la crisi, punt d'inflexió, 2011. L'any 2013 Catalunya només aporta el 5,5% del PIB. Alemanya el manté en el 8,6%, Regne Unit baixa 0,3% fins el 7,3%, EUA es manté en el 8,1% i Espanya (i torno a dir, arrossegada per Catalunya), 6,3%. Grècia, passa al 6%. De Portugal i França no tinc dades. La conclusió segueix sent la mateixa o encara més evident: Catalunya és la més eficient. Som els millors.

Afegeixo encara algun apunt més. Els nombres dels que parlem són relatius. Com es pot veure, la gran majoria de països no canvien o canvien poc el percentatge del PIB malgrat la crisis, perquè és un percentatge, i és independent del PIB que realment és allò que s'afecta amb la crisi. En canvi a Espanya i en concret a Catalunya, segurament per les exigències europees, la despesa sanitària pública ha caigut doblement. Per una banda ha caigut el PIB, i per l'altre el percentatge. Perquè de la privada, ja en parlarem en una altra entrada, ha augmentat.

Aleshores... què estan fent la resta de països, si Catalunya, que redueix la que més la despesa sanitària pública, té una assistència sanitària i un sistema sanitari públic tant bo? Potser el problema està en l'afirmació de que tenim un sistema sanitari públic tant bo? No, segur que no.

Si cada cop s'inverteixen menys diners públics en sanitat, cada cop s'hauria de ser més eficients per mantenir la qualitat, no? Si pensem en la teoria de vessament descrita en l'anterior entrada, on s'omplen primer les accions més eficients i si sobra pressupost es van omplint les següents, si ens centrem en medicina, quin sector seria el més eficient? Sent jo metge de família, ja us podeu imaginar que escombraré cap a casa. Doncs sí. El sistema més eficient en medicina és la porta d'entrada al sistema, que en el cas del sistema sanitari Espanyol i Català, és l'atenció primària.

Anem a mirar com ha evolucionat la despesa sanitària per càpita a Catalunya. L'any 2010, segons les mateixes fonts, va ser de 2235,7€ i l'any 2013, de 1907,6€. Això equival a una caiguda de del 14,67%. I com ha afectat als diferents sectors? Doncs, si no vaig errat, la despesa pública en atenció primària ha caigut un 20% i en atenció hospitalària un 8%. Si us plau, que no s'emprenyin els professionals hospitalaris. Tothom ho ha passat malament. Molt malament. Tothom ha vist com perdia poder adquisitiu, com queien les seves nòmines, com es reduïa el personal. Però la primària, malauradament ha sofert molt més. Jubilacions que s'amortitzaven, professionals que no es renovaven, baixes laborals que no es cobrien, contractes de 25 hores setmanals de dilluns a divendres per a no pagar els caps de setmana... i això que, segons crec, l'atenció primària és la part més eficient del sistema sanitari.

I per què crec que és la part més eficient del sistema? L'atenció primària és o hauria de ser la porta d'entrada al sistema, i més en un sistema públic de salut universal (aten a tothom, o pràcticament) pagat per impostos (sistema anomenat Beveridge, gràcies a William Beveridge, que va escriure els informes I i II sobre com havia de ser el sistema del benestar al Regne Unit). Perquè, com tothom sap, la Seguretat Social no es fa càrrec de la despesa sanitària. Tota la despesa sanitària, a Espanya, prové dels impostos. La Seguretat Social només paga baixes, atur, i jubilacions!!!

Torno al fil, que me'n vaig per les branques. Deia que l'atenció primària hauria de ser la porta d'entrada al sistema, a l'atenció especialitzada hospitalària (no oblidem que l'atenció primària des de fa ja molt de temps també es especialitzada). I per què ha d'haver-hi un porter per a anar l'hospital? Perquè el sistema hospitalari és molt car. Molt i molt car. I molt i molt complex i especialitzat, i cada cop més. Els professionals de primària som els traductors del sistema sanitari per a la població. Som els que fem planer un sistema molt complex. I a més, perquè la gran majoria de processos poden ser tractats a l'atenció primària sense necessitat d'una atenció a l'hospital. Un exemple. És molt més barat tractar una tos al CAP que no pas a les urgències hospitalàries, tot i que, si haguessin de decidir molts usuaris, anirien a l'hospital per si cal una placa, una analítica... que en el 95% dels cassos no necessitaran (aquest percentatge me l'he inventat, però segur que és molt alt). Al CAP, el porter els tractarà i, si cal, ja els enviarà a l'hospital.

I si és cert que la medicina és cada cop més complexa, no creieu que cal que el porter sigui cada cop millor per fer el sistema més eficient? Jo ho penso, jo ho crec. Per això és preocupant que si hi ha retallades, es facin sobretot en el vetllador del sistema, a l'atenció primària, perquè el fa més ineficient. I si hi ha menys diners i és més ineficient... blanco y en botella. Si la primària no pot contenir, l'especialitzada hospitalària es veu desbordada. Al final qui ho acaba pagant és la població perquè el sistema es fa pitjor, més ineficient encara, menys just i menys equitatiu. Es creen fuites. i la gent, que no és tonta, cerca solucions. Bé, sempre que pot cerca solucions... se'n va a la privada. En resum, menys despesa i més ineficiència, es privatitza el sistema (ja us he dit que ha augmentat la despesa privada a Catalunya sobretot).

Però no acabo aquí. Vaig més enllà en la meva defensa de l'atenció primària a part de què evita part de la privatització. L'atenció primària és el graó de la cadena que relaciona la sanitat i la medicina. L'atenció de la població per sobre de l'atenció del individu. L'acció comunitària. La prevenció sobre el guariment. L'actuació en els primers moments de la malaltia i en els darrers, sovint. I perquè som, sobretot, el metge o metgessa, infermer o infermera, que la població identifica com "els seus" (hauria de dir "les seves"). La seva metgessa (metge) i la seva infermera (infermer). I malgrat que això no tingui preu, s'ha de pagar.

Cal potenciar la primària, sense miraments, sempre i quan volguem una assistència sanitària pública. Carregar-se la primària és destruir el nostre sistema sanitari, anar en contra d'un sistema universal i públic. I no, no se l'estan carregant ni un tal Jorge Fernández Díaz ni un Daniel de Alfonso. Ens l'estem carregant nosaltres solets, reduint la despesa i destrossant l'atenció primària.

Perquè, ja us avenço, la sanitat catalana és bona, però està clarament en caiguda lliure i comença a no ser, ni de bon tros, de les millors dins els països desenvolupats, i ni de bon tros, dins d'Espanya. I potser, només potser, un dels motius és deu a que no es potencia com cal l'atenció primària.

Potser hauria d'haver canviat el títol de l'entrada i anomenar-lo Apologia de l'Atenció Primària, no?




PD: I una coseta més sobre porters i mags. En anglès.